Tuesday, May 01, 2007

Breu crònica breu

Sóc a casa. Impossible publicar res. Sé d'un lloc on hi ha ordinadors. No tenen word, són tant moderns que fan servir el linux i l'open office, que no són compatibles. Impossible publicar res. Penso en un altre lloc. Són les 10 del matí i no obren fins la tarda. Impossible publicar res. Conec un cibercafè... precisament quan ho necessito, plou i Internet no els funciona. Impossible publicar res. Me'n torno cap a casa a jugar al tetris... ara per ara, jugar el tetris és la meva metadona. La veritat és que tal i com pateixo per no poder publicar (espero que quan llegiu això la cosa ja s'hagi solucionat), m'ho hauria de fer mirar. Simplement, no pot ser estar tan enganxat a una cosa. A una cosa tant absurda, a més, com publicar un bloc de llibres. M'hauria de plantejar seriosament deixar de fer el bloc? Que tinc una personalitat adictiva, sempre ho he sabut, desde que em vaig enganxar al solitari del windows. No podria entrar en un casino. Acabaria jugant-m'ho tot. Sempre he estat enganxada a una cosa o altre: a alguna sèrie de televisió, a algun programa de radio, a alguna llista de correu, a intercanviar correus-e amb algú... Una adicció s'ha anat transformant en una altra i no ha passat res. Coses que en altre temps em tenien absorta, ara no em diuen res. Ara toca estar enganxada al bloc. Massa temps lliure, massa temps per omplir, massa temps per avorrir-me. Puc continuar llegint i escrivint, i guardant els textos a l'ordinador. Però, ai l'as, no és el mateix. Aquella sensació de "publicar" un cop has acabat d'escriure i corregir... És una bajanada tant grossa... però no és llegir el que m'ha enganxat (llegeixo desde sempre), no és escriure el que m'ha enganxat (escric desde els catorze anys), el que m'ha enganxat és publicar! La possibilitat de que algú llegeixi el que escric, encara que realment no s'ho llegeixi ningú, perquè ja sé que... però: la possibilitat. Tinc ànima exhibicionista? Tan buida està la meva vida que m'hagi d'enganxar a la possibilitat de tenir lectors? Clar i català, no pot ser. Qui mana aquí, jo o el bloc? El bloc em xiuxiueja: "publiquem, et sentiràs incomparablement bé". Doncs no senyor, no em dóna la gana. N'haig de poder prescindir. I en prescindiré. Si alguna cosa t'enganxa tant que no pots prescindir-ne, és que no és bona. M'ho haig de replantejar això... Massa temps lliure, ai...

4 comments:

perdedor said...

És ben curiós, això... Se'n podrien escriure posts i posts i posts, d'això... En fi.

(Coi, vale que no podies publicar, però tampoc calia recuperar el temps perdut així!!! És complicat seguir-te el ritme, a tu...)

Anonymous said...

Vale, igual m'he passat, però tenia el "mono"...

Clara

sfer said...

Tenint en compte que hi ha dues entrades després d'aquesta, he de suposar que ha decidit continuar enganxada a aquesta addicció. Seria una llàstima (per a mi, és clar; tothom diu que això de bloguejar és més una qüestió d'ego que d'una altra cosa, donem-los la raó) que només dos dies després d'haver fet la descoberta del bloc d'una lectora, aquest baixés la persiana...

Anonymous said...

Continuo, continuo... però no sé quan podrè publicar... esperem que el problema se solucioni aviat.

Clara