Thursday, April 19, 2007

Mercantilisme pur i dur


Una altra cosa que m'ha impressionat d'aquesta introducció als Contes d'hivern és que diu que la Karen es va veure obligada a escriure "per diners". Això m'aclapara. Com algú pot tenir la confiança en si mateix de posar-se a escriure "per diners"? Vull dir que hi ha molta gent que escriu, i no tothom hi fa diners. I vet aquí algú que s'ho proposa: "escriuré per diners", i li surt bé, i fa diners. Això a mi m'aclapara, sincerament. També vaig llegir que Txèjov de molt jove ja mantenia a tota la seva família amb el que escrivia. Per més Txèjov que siguis, com t'ho fas això? Quan llegeixo aquestes coses m'aclaparen, francament. I en canvi Miguel Torga al començament es publicava els propis escrits perdent-hi calés, i també era bo. M'agrada la disfressa d'escriptora incompresa que escriu per amor a l'art i que no guanya un duro amb el que escriu... Però, qui pogués no sentir-se aclaparat davant del fet contrari alguna vegada...

1 comment:

pere said...

Sense altres consideracions, comparteixo el teu darrer desig... i ja m'agradaria que m'aclapaessin altres coses.