Sunday, April 01, 2007

Març


Aquest mes de març he batut el meu propi record de missatges publicats al bloc en un mes. I això malgrat que he passat dos dies en blanc. Suposo que és inevitable, ja que em llanço a fer el bloc com aquell qui beu per oblidar; em llanço a llegir com aquell qui esnifa coca; em llanço a comprar llibres com aquell qui compra cavall. Amb aquest vicis, és inevitable que el bloc no faci res més que créixer i créixer. I no escric per ningú, només per mi mateixa. Fins i tot he prescindit del comptador (de moment). Llanço aquestes ampolletes amb missatge a l'infinit, testimonis d'un naufragi del que només han quedat els llibres i l'afany de construir una cabana entre els seves pàgines. Però, ni el naufragi m'ofegarà, ni els llibres ho són tot. Mentre continuï tenint tant temps lliure, condició no indispensable si es vol, però molt necessària, continuaré connectant llumetes dins el meu cap i ressenyant-ho aquí; continuaré cuidant aquest bessons plàcids que m'han nascut sense estar casada. Si tan sols hi hagués una sola persona que em llegís (sí, tu, que mai m'has deixat cap missatge i que m'observes una mica distant), ja em donaria per satisfeta.

4 comments:

El veí de dalt said...

Doncs mira, vés per on, una d'aquestes ampolletes teves ha recalat, navegant, navegant,...al replà de casa. Sí, es respira sant Jordi!

Mery Cherry said...

jo et llegeixo i, a més a més, et deixo un missatge

Anonymous said...

Gracies Mery Cherry.

Clara

pere said...

Que jo et deix un missatge, sense ampolla, no té cap mèrit, ja ho saps. A més, ves en compte, perquè et vaig repassant.