Tuesday, April 24, 2007

El llarg camí fins a Shakespeare


Amb els llibres s'ha d'anar a poc a poc, confiant a l'esperit només allò que pugui digerir. No et pots posar als vuit, ni als deu, ni al catorze anys, a llegir Shakespeare. Com a mínim a mi no m'ha passat, tot que segur que n'hi ha casos. A Shakespeare no s'hi arriba com per art d'encantament, del no-res. S'hi arriba a través d'altres llibres, d'anar fruint cada vegada de lectures més complexes, d'anar-se orientant a la selva. Però s'ha de començar pel senzills, pels menors si es vol dir així, i de mica en mica, passet a passet, anar pujant d'esglaó en esglaó fins a arribar a Shakespeare.
Jo he llegit tres obres de Shakespeare: Romeu i Julieta, Hamlet i Otel·lo. Van ser lectures difícils, i sento que encara no he arribat a Shakespeare, que encara no he après a apreciar-lo del tot, i que encara em falten algunes lectures per arribar-hi.

2 comments:

jaka said...

Bona nit Clara, m’ha fet gràcia això que dius que “sakespeare” (com jo li deia als 11 anys) no es pot llegir ni al 10, ni als 11... ect. El primer llibre que vaig llegir d’ell va ser “La tempesta” i als 12 anys ja m’havia cruspit fins i tot el “Tito Andronico”, per mi eren llibres fantàstics on passàvem coses fantàstiques, aventures increïbles... va ser al cap de bastant de temps quan em vaig assabentar que el meu “Sakespeare” era el famós “Gespir” que tothom anomenava.

=;)

Anonymous said...

Hola Jaka!
Ja deia jo que segur que si escrivia això em sortiria algú a tirar-me enlaire la teoria... :)


Clara