Thursday, April 12, 2007

Cortines de cretona


Quan vaig escriure sobre Rosamunde Pilcher, dient que tenia dues novel·les bones i que els altres no ho eren tant, se'm va retreure no haver explicat amb més detall perquè aquestes altres novel·les no eren bones. Les novel·les bones eren Los buscadores de conchas i El regreso. En vaig començar dues més, que no vaig poder continuar, i de les que no recordo el títol. Una començava amb una senyora gran anat a la gossera a buscar un gos. Res que m'interessés, sincerament, ni que em fes continuar llegint.
L'altra que vaig començar representava que era una mena de continuació de Los buscadores de conchas. Allí, un personatge que a la primera novel·la era odiós passa a ser l'heroi bo. A Los buscadores de conchas Noel és el dolent, encara que com els dolents de moltes novel·les, no és dolent, sinó només dèbil i egoista. Els seus únics objectius a la vida són heretar de las seva mare per poder posar un negoci propi i casar-se amb una hereva. I això, evidentment, es veu com a cosa negativa. A la segona novel·la, el personatge ja ha heretat de la seva mare, però l'agressiu home de negocis ara és un xaiet i té els diners al banc. Coneix una hereva amb el cul gros (a ell li agraden les models), i com que ella s'enamora perdudament d'ell, té una gran casa i a la primera conversa que tenen ja li deixa veure com n'és, de rica, ell s'hi llança. En això el personatge no ha canviat. Però aquí no se'l presenta com a l'arribista i rastrer que era a la primera novel·la, al contrari, ara és simpàtic i encantador, fins i tot una mica ingenu, i és ell mateix una mena de premi per la pobre noia rica. Un príncep blau, vaja, O sigui, que passa a ser l'heroi bo i la seva a actitud (enamorar-se dels diners d'ella), queda disculpada. L'autora ens ha tergiversat el personatge. Com que vaig suposar que al final es casaven, no vaig continuar llegint. Tota la relació entre ells, a part el moment en que es coneixen, està explicada massa ràpid, i barrejant-la amb altres històries igual de superficials. Es tracta d'una novel·la romàntica més, no del que m'esperava de la l'autora de El regreso i Los buscadores de conchas. Vist això, vistos els arguments dels altres llibres i consultat el meu llibreter, he decidit no perdre més el temps amb les altres obres aquesta escriptora.


1 comment:

Josep Tomàs i Grau said...

Hola Clara! A mi també m'anganxat la Rosamunde. El dos llibres que comentes els he llegit. El que tu no recordes el titol de la senyora que compra el gos es diu "Solsticio de Invierno" Si pots veuras que t'agradará. Es en el seu estil. Lo que a mi em va agradar de la senyora es la seva capacitat de descriure paisatges, ambients i situacions humanas i sobre tot la descripció d'aquesta societat anglesa tant ella a vegades tan victoriana i també tant decadent...