Tuesday, April 17, 2007

Bateig


Necessito un nom per una nova vèrtebra dedicada a Txèjov. Una vegada algú va dir que en els meus comentaris de Txèjov pretenia que aquella era la meva primera lectura, però que en realitat això no era així. Bé, ho era, era la meva primera lectura ( a molt estirar la segona); sempre dono la impressió d'haver llegit més del que he llegit en realitat, em temo. No l'he pogut llegir gaire, a Txèjov, i vaig començar fa poc. Però el que n'he llegit... Bé, és de primera. Una vegada vaig veure representada una obra seva, en una pel·lícula. Ostres. Per lectures que en faci no crec que mai em decebi. S'olora, això. Però el cas és que n'he llegit massa poc com per poder escollir entre gaires noms per la meva vèrtebra. I aquí és on la intuïció, mai prou ponderada, ha de jugar el seu paper. Per mi Txèjov és un príncep, un príncep de l'escriptura. Però, i el complement? Se m'acut una cosa: Piero Brunello diu que per escriure un reportatge periodístic només es necessiten unes sabates còmodes i un quadern d'apunts. No sé si això té a veure amb Txèjov, però segur que per anar a Sibèria es va posar unes sabates còmodes. I és ben cert que els seus escrits són com posar-se unes sabates bones. No sempre còmodes, no sempre complaents, però que s'ajusten com un guant a la mida de l'ànima que retraten. Poden no ser còmodes pel lector, però als personatges se'ls ajusten. És evident que ell escriu com aquell qui es posa unes sabates còmodes. L'escriptura són les seves sabates còmodes per la vida. El príncep de les sabates còmodes? Espero que ningú es pensi que és irrespectuós...

"Els millor escriptors retraten la vida com és, però de tal manera que el lector sent com hauria de ser: això és el que ens captiva."

Anton Txèjov

No comments: