Escriure per tapar la gotera

A la xerrada sobre Ferragus, algú va dir que Balzac havia estat un dels primers escriptors que es va prostituir. Amb això suposo que es referia a que, podent escriure coses de molta qualitat, escrivia coses ràpides i en forma de fulletó per alimentar al lector i cobrar. Aquesta persona va posar Ferragus com a exemple d'aquest tràfic deshonest i alimentari a que, segons ell, es lliurava Balzac. Jo crec que l'adjectiu seria aplicable si el que hagués escrit Balzac fos dolent: llavors se'l podria acusar d'escriure només per diners. Però és evident que ni Ferragus és dolent ni que no només escrivia per diners. Cadascuna de les seves frases transmet amor per l'escriptura i amor pel seu personatge: París. L'escriptura és bona. Que ho fes per diners o perquè tenia un coet al cul, és indiferent. Potser sense la pressió per tenir quelcom escrit i publicable l'endemà mateix no hauria estat l'escriptor que és, i no tindríem res de la seva obra, ni l'elevat ni el més comú. És el fet d'escriure fulletó i les seves obres menors el que el forja, el que li dóna el bagatge per compondre les majors. Què voldríem, que un autor estigués en una torre de marfil, sense pensar en poder viure del seu treball per no "contaminar-lo"? Potser si que Balzac escrivia per diners, com tants altres abans i com tants altres després, però, els resultats, no van més enllà de quelcom escrit per diners? I no és lícit escriure "per diners"?