Onetti diu que hem de mentir sempre. Això vol dir que no hem d’explicar la nostra vida verdadera, que a més, no interessa a ningú. (A no ser que escrivim una autobiografia, però jo parlo de novel·les.) Hem de dir mentides, altrament anomenades ficció. També diu que no hem de sacrificar la sinceritat literària a res. Això vol dir que hem de dir veritats sobre els personatges: els hem de fer actuar i sentir amb sinceritat, com a persones reals, basant-nos en la nostra experiència verdadera. Són ficció, mentides; no són veritat, però ho haurien de poder ser, l’escriptor i els lectors se’ls han de creure. Així és com jo ho entenc.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
2 comments:
I quan t'ensopegues amb allò que la realitat supera la ficció?
Llegeixo "Les amants" de la Jelinek i les seves protagonistes, si van ser reals, fan por. Però a vegades, amb la seva lectura, em sorprenc reconeixent persones que conec, que serien capaces de fer tot allò de què parla l'autora.
Bé, el teu post m'hi ha fet pensar...
Bones lectures, lectora, fins un altre moment...
Aquesta la Jelinek seria ideal per posar a la categoria de "visionsincòmodes".
Clara
Post a Comment