Quo vadis, Setmana del llibre en català?

Fa dies que sento a la radio un anunci de la Setmana del llibre en català. Representa que és el fragment d'un llibre "en català" que podem trobar en aquest esdeveniment. L'anunci no només és sexista i vulgar, presentant la dona com a mer objecte sexual, sinó que a més jo no entenc que estiguin anunciant un llibre, o literatura: anuncien clarament sexe. Una dona amb el sexe al vent. I jo em pregunto, no estarem confonen les espècies? Algú que busqui un bon llibre, en què el pot atreure això? Entenc que no citin Proust traduït al català, però és que entre els llibres en català no han trobat cap fragment literàriament més sucós? No han trobat literatura? Morbositat en té, el fragment, es clar. I no dic que no atregui a la gent (els pits breus apel·len a l'instint), però... Potser que això sigui el que s'hagi de fer? Potser que aquesta sigui l'única manera? Tan malament va la cosa dels llibres en català? Potser sóc jo que sóc una retrograda. Potser en lloc de queixar-me m'hauria de felicitar per la llibertat d'expressió que un anunci com aquest representa, com la gent es felicitava durant l'època del "destape". Potser simplement m'hauria de felicitar perquè el sexe en els llibres en català gaudeixi de tant bona salut. Per alguna cosa es comença, no?