Etiquetant

Estic etiquetant les entrades del bloc. En principi, això d'etiquetar em semblava una bestiesa, i no vaig voler fer-ho. Ara m'hi he vist obligada, en certa manera, tot i que suposo que si no volgués no tindria perquè fer-ho. Però he pensat que potser així el bloc quedaria més ordenat.
La veritat és que em veig amb vertaders problemes per etiquetar algunes entrades, però en general això m'està servint de recapitulació. M'adono que salto molt d'un tema a l'altre sense gaire lògica, com jo deia que feia Chateaubriand. I una cosa és que ho faci ell, però l'altra molt diferent és que ho faci jo. Vull dir que el que en el seu llibre és una qualitat, en el meu bloc és clarament un defecte, perquè dóna una gran sensació d'anarquia. Hi ha unes línies bàsiques, però, com les lianes de la selva de les que parlava Torga. Com aquelles, són lianes que s'entortolliguen molt. Mentre etiquetava he intentat delimitar aquestes lianes.
Un dia llegia en un bloc que això dels blocs és escriptura fragmentaria, comparable al "zapping". En principi, no hi vaig estar d'acord: els textos que jo desenvolupo tenen un començament i un final, potser són curts, però no són fragments; tenen sentit per si mateixos. Ara m'adono que també poden ser entesos com a fragments d'una totalitat, que alhora, també és un fragment d'alguna altra cosa que mai serà escrita. Ni tant sols unint els fragments de la mateixa etiqueta deixen de ser parts, no hi ha un discurs continu i lligat com una maionesa. Per mi no són fragments, però haig de reconèixer que componen un discurs fragmentari, en que potser es repeteixen molt alguns aspectes, i se n'obvien d'altres.
En principi, he intentat que no hi hagués mil categories, sinó que ni haguessin poques i que la cosa tingués un sentit, que servissin realment per ordenar el discurs. També he procurat posar a totes les categories noms evocadors i que abarquessin el conjunt descrit. Sé que a mesura que vaig escrivint, hauré de crear noves categories, i em preocupa una mica que la cosa se'm descontroli. Però sempre quedarà la possibilitat de tenir aquell espai per al improvisació que pot fer emocionant el fet de fer un bloc.
Estic posant etiquetes. Intento ser creativa. Sé que això és una mena de futilitat amb la que el blogguer ens fa anar com borregos, i que en el fons no serveix per res, però ho faig i m'agrada fer-ho. I em serveix per plantejar-me qüestions sobre el bloc. Ara només queda seguir escrivint.