Tristán e Isolda. Eilhart von Oberg (pàgines 129-139) Tant Tristany i Kahenís en el fragment anterior com l'escuder en aquest van de la terra de l'altra Isolda a Cornualles travessant el mar, mentre que Tristany hi ha arribat cavalcant.
Aquí surten els dos Monts Saint Michael, coincidència de noms que Piloís fa servir per mantenir el secret.
En el diàleg entre Tristany i Piloís, aquest diu "no, per cert". Al començament, en el primer diàleg amb Isolda, Tristany també havia fet servir aquesta fórmula; llavors era "sí, per cert".
Aquesta versió és molt més bèstia que les franceses, perquè a causa d'un malentès Isolda fa assotar a Tristany (transformant de l'episodi de Tristany leprós de l'altra versió) i se'n riu mentre el peguen. Això és un episodi més de la crueltat d'Isolda, que ja coneixíem. És un personatge complex, capaç de donar molta felicitat i plaer a Tristany, però també de fer-lo patir fins a límits insospitats. En aquest sentit resulten premonitòries les primeres paraules que li va dirigir: "Amb tu seré malvada".
En aquesta versió Tristany es fica al llit amb l'altra Isolda, cosa que no té més remei que passar, tal i com ha conduït les coses el narrador, perquè ha deixa't a Tristany sense justificacions per no fer-ho, i amb ganes de venjar-se d'Isolda. El silici que es posa Isolda també és un altre element bèstia d'aquesta versió.
Crec que amb aquest episodis de desunió entre els amants la història es fa més rica i no perd encant, però sobre aquest punt suposo que cada lector pot tenir la seva opinió particular.
No comments:
Post a Comment