Un llibre que recordo amb molt d'afecte és Con derecho a cocina, les memòries de la Mary Higgins Clark. Ja ho sé, no es la mena d'escriptora que jo llegeixo (de fet, no he llegit cap dels seus llibres d'intriga) ni tampoc és la mena d'escriptora que m'agradaria ser. Però és escriptora, escriu i viu d'això, per tant mereix tots els meus respectes. Les memòries estan molt ben redactades, i no tinc motius per pensar que en els altres llibres no sigui així. Tampoc tinc motius per pensar que els llibres els hi hagi escrit un "negre". Si em va interessar aquest llibre és perquè explica, amb molta sinceritat, tot el procés que la va dur a publicar el seu primer llibre. Combinant-ho amb una feina i cinc fills. Evidentment, això exigeix molta força de voluntat i una gran fe en un mateix, i que t'agradi molt el que fas. No és el mateix escriure si ja tens deu llibres publicats que si encara no n'has publicat cap; la confiança per força no ha de ser la mateixa (tot i que llavors deuen sorgir altres problemes). Ella tenia una feina de vuit hores, cinc fills per cuidar (s'havia quedat viuda) i s'aixecava cada dia a les sis del matí per tenir una horeta per escriure abans que tots es llevessin. I això ho va fer cada dia durant un any, sense tenir cap garantia de que el que estava escrivint fos bo, o de que li publicarien. Sense saber que seria l'escriptora enormement popular que ha arribat a ser. La força de voluntat i la fe en un mateix que calen per fer això em deixen admirada. I a més, li va sortir bé. Vull dir que podria haver-ho fet i la novel·la es podria haver quedat dormint en un calaix per sempre. Aquella novel·la encara no era d'intriga, i encara no va ser l'èxit de vendes que serien algunes altres novel·les seves, però com vaig llegir fa poc que deia Torga, això la va fer entrar en lliça.
Si voleu ser escriptors o escriptores, us recomano vivament aquest llibre. Potser és una mica superficial (hi ha qui en diria amè), però és sincer, es llegeix d'una revolada i està molt ben redactat. Potser no us convertirà en escriptors de best-sellers, però us farà fruir del procés que ha dut a algú a ser-ho. (Tot i que tampoc explica cap secret, a no ser que el secret siguin el treball i l'observació.)
Una cosa que em fa molta gràcia és el consell que dóna de mirar de què tenim plena la biblioteca si volem escriure. Diu que si la tenim plena de novel·les roses, escriguem una novel·la rosa, i si la tenim plena de novel·les de detectius, escrivim una novel·la de detectius. Ella la tenia plena de novel·les d'intriga. Si em fa gràcia és perquè, seguint el consell, he mirat les meves lleixes. Les tinc plenes de clàssics. Representa que haig d'escriure un clàssic? (Somriure) El que em principi sembla un molt bon consell, fruit del sentit comú, por acabar-se convertint en una tomba. Però bé, consells estimulants i pot realistes apart, un llibre que em va interessar molt.
3 comments:
M'ha agradat el comentari final :-) Jo suposo que ho hauria de tenir clar: la meva biblioteca és plena de ciència ficció i fantàstics, per tant em toca... escriure coses roses, que és el que faig sempre? ;-)
Deu ser una vena subliminal que tens... No has pensat de fer una cosa rosa enmarcada en algo de ciència-ficció?
Clara
llegir tot el bloc, bastant bo
Post a Comment