Reis i homes

Una cosa que sempre m'ha cridat molt l'atenció ( i espero que no sembli una "teoria lluciniana") es que els dos reis que apareixen a la matèria de Bretanya (el rei Marc i el rei Artús), siguin dos reis banyuts. És a dir, que la figura del rei, el símbol del poder feudal, està d'alguna manera en entredit, com si diguéssim, per més que ni Marc ni Artús siguin figures ridícules... Semblen històries escrites per algú que es vol venjar (el poble, potser?), una mena de venjança per la que el rei tindrà tot el poder, però no podrà satisfer a la seva dona, que se'n buscarà un altre (per bé que els detalls de les dues històries no siguin ben bé així). Però és la lectura subliminal que veig: els reis, els amos, no són amos de les seves esposes; tan Isolda com Ginebra n'estimen un altre. Això fa pensar, no digueu que no...