Sunday, January 14, 2007

Enveja "coxina"


No ho hauria de fer, però ho faré. Confessaré un defecte meu molt i molt lleig. Un pecat capital, de fet: l'enveja. Sí, sí, enveja. Enveja dels que escriuen blocs i ho fan millor que jo, que estan millor informats, llegeixen coses més interessants, se'ls acudeixen coses que a mi mai no se m'acudirien. Quan llegeixo un llibre, mai no tinc enveja de l'autor o autora: ell o ell són autors "publicats", per tant és lògic que ho facin millor que jo. Les coses canvien completament quan es tracta de blocs. Jo també tinc un bloc, penso. Llavors perquè no escric tan bé, perquè no parlo de coses tan interessants, perquè no tinc aquest sentit de l'humor? Quan veig una cosa que està millor escrita del que jo puc fer ho frueixo, evidentment, però en una parcel·la secreta del meu cor se m'emporten els dimonis. Llavors penso: i com deuen ser les altres persones respecte a això, també deuen tenir aquesta enveja? Suposo que això d'envejar els escrits dels altres només em passa a mi, perquè estic massa obsessionada, m'ho prenc massa seriosament, això d'escriure, i no és sa. Suposo que la gent envegen la roba, el calçat, els pentinats que queden bé, el marit o la dona, els fills feliços... i jo aquí envejant els escrits dels altres! Que lleig. Però perquè no escric així, jo, eh?
De totes maneres, si un bloc no em provoca enveja d'aquesta de tant en tant, deixo de llegir-lo.

3 comments:

Lluna said...

Suposo que tots tenim enveja, algun dia o un altre. Jo també tinc enveja d'altra gent. Potser no pel que escriuen, per com ho escriuen, però sí per les idees. M'agradaria tenir una gran idea i escriure coses interessants. Però m'he de conformar amb el que tinc.

Jo tampoc envejo la roba, ni el calçat, ni els pentinats d'altra gent. Però tinc enveja cotxina d'aquella gent que mengen el que volen i no s'engreixen, i no com d'altres, que a la que ens mengem una coseta ja ens hem engreixat.

Suposo que el que més envejo és la felicitat, sense adonar-me que potser el que jo crec que és felicitat en els altres, potser no és felicitat per qui ho viu. No sé si m'explico.

No crec que sigui dolent tenir enveja. Enveja sana, d'aquella que ens fa millorar. Si jo vinc aquí i veig que tu escrius molt bé i vull escriure tan bé com tu, no crec que sigui dolenta, aquesta enveja, perquè em fa millorar, i si em fa millorar, no trobo per què ha de ser dolenta.

Buf... sento el rotllo! Sembla que avui he escrit comentaris tan llargs que podrien ser posts i tot!

clara said...

Es curiós, l'Amilcar m'ha dit exactament el mateix: que si l'enveja ens fa millorar, és bona. A mi no se m'haguès acudit de pensar-ho així, però si dues persones diferents i que no es coneixen t'ho diuen, deu ser veritat...

Anonymous said...

L'Amilcar? Ara m'he perdut...