"1-. No busquin ser originals, el ser diferent és inevitable quan un no es preocupa de ser-ho.
2-. No intentin enlluernar al burgès. Ja no resulta. Aquest només s'espanta quan li amenacen la butxaca.
3-. No intentin complicar la lector, ni buscar ni reclamar la seva ajuda.
4-. No escriguin mai pensant en la crítica, en les amics o parents, en la dolça xicota o esposa. Ni tan sols en el lector hipotètic.
5-. No sacrifiquin la sinceritat literària a res. Ni a la política ni al triomf. Escriure sempre per aquest altre, silenciós i implacable, que portem dins y que no es pot enganyar.
6-. No segueixin modes, abjurin del mestre sagrat abans del tercer cant del gall.
7-. No es limitin a llegir els llibres ja consagrats. Proust i Joyce foren menyspreats quan van aparèixer, avui són genis.
8-. No oblidin la frase, justament famosa: dos és dos son quatre; però, i si fossin cinc?
9-. No menyspreïn temes amb estrany narrativa, qualsevol que sigui el seu origen. Robin si és necessari.
10-. Diguin sempre mentides.
11-. No obliden que Hemingway va dir: "Fins i tot vaig donar lectures dels trossos ja llestos de la meva novel·la, que ve a ser el més baix que pot caure un escriptor."
Juan Carlos Onetti
