Tuesday, January 09, 2007

Blocs


M'agrada trobar gent que encara està enamorada del seu bloc. Jo estic molt enamorada del meu, encara, ja ho veieu. Però hi ha tanta gent que ho deixa... Ahir llegia en un bloc algú que es preguntava què passarà amb els nostres blocs quan ja siguem massa vellets per actualizar-los, o directament, criem malves. Aquesta persona pensava que, aquests blocs que no s'actualitzen, se'ls farà desapareixer (sic). Jo crec que això no passarà: la política actual d'Intenet és generar tràfic, encara que aquest tràfic sigui falç. Mentre és crein blocs falsos només per "generar tràfic", els blocs de debò, que al meu entendre tenen molt més valor, no desapareixeran. Ara, si alguna vegada canvia la política d'Internet i el que interessa no és generar tràfic sinó reduir-lo... llavors ja podem tremolar. De totes maneres em fa il·lusió pensar que, sí la nostra civilització no se n'ha anat enlaire, cinquanta anys després de que hagi deixat d'actualitzar el bloc algú encara podrà llegir el que vaig escriure desde el meu racò de temps. (Per cert, si llegeixes això d'aquí a cincuanta anys, si encara existeix el català, una salutació!)
I parlant d'estar enamorat del bloc: un altre bloc dels que llegeixo fanàticament, l'autor del qual també n'està ben enamorat, com ha de ser, ha fet obres. Això ha significat augmentar la llista d'enllaços disponibles. Però, ai, l'às, això no ha significat enllaçar-me a mi. Per què no? I per què penso que aquest bloc en concret m'hauria d'enllaçar? Doncs, simplement, perquè m'agradaria que m'enllacés. Res no em faria més il·lusió. Després d'un any hi ha molt poca gent que m'enllaça, cosa que no em molesta pas, però aquest bloc en concret m'encanta, és la mena de bloc al que el meu voldria assemblar-se. I no m'enllaça! (Snif) Em fi, suposo que l'únic que puc fer és mossegar-me les ungles...

9 comments:

Lluna said...

Jo també vaig llegir el post i em vaig quedar amb ganes de dir alguna cosa. A mi em faria molta pena que els blogs mig abandonats desapareguessin. Sempre hi ha un espai pel record...

A tothom li agrada, que l'enllacin, suposo. Només que jo... jo no sé per què encara no tinc ningú enllaçat. Suposo que també hauré de fer "obres" algun dia. Tot i que, si et serveix de consol, a mi només m'enllacen dues persones, i una ets tu...

Potser algun dia aquesta persona t'enllaci.

Anonymous said...

Jo, si en tingués un, t'enllaçaria. :-)
Una abraçada,
I.

SU said...

Benvolguda lectora,

No sé si els blocs hi seran sempre. Un informàtic amic meu diu que d'aquí un temps haurem de pagar per moltes coses que ara són gratuïtes.

No desesperis, amb això de l'enllaç desitjat. Ja arribarà! Tu segueixes llegint i compartint les teves lectures.
I sempre podries demanar-li, no?

Fins la propera!

SU

clara said...

Moltes gràcies pel vostres comentaris. M'animen molt!

jaka said...

Hola Clara, molts dies entro al teu bloc que m’agrada moooooooooolt, però fins avui no t’havia dit res, ara mateix et posaré un enllaç des del meu, ja se que no es el bloc on voldries que sortís, però ja fa temps que ho tenia pensat, el que passa que es allò de la mandra.
:)

clara said...

Moltes gracies Jaka. Em farà molta il·lusió ser enllaçada pel teu bloc.

clara said...

Moltes gracies Jaka. Em farà molta il·lusió ser enllaçada pel teu bloc.

Anonymous said...

He descobert que m'has enllaçat. Suposo que deu ser perquè alguna cosa t'ha fet gràcia del meu blog. En qualsevol cas benvinguda. I si és així com vols, doncs també hi posaré un enllaç al teu blog.

clara said...

Moltes gracies Carles. T'he enllaçat perquè una persona amiga em va fer saber que existia el teu bloc, em va dir que de vegades parlaves de llibres i del crit de Munch, un dels meus quadres preferits. No t'he pogut llegir tot encara però el que he llegit m'ha semblat molt seriós i per això t'enllaço.