Orígens de la novel.la

"Com a punt de partida cal tenir en compte que les primeres narracions en llengua romànica són escrites en vers, i són traduccions d'obres llatines. Per exemple, el Roman d'Eneas, el Roman de Troie, etc.
Les primeres novel·les en llengua romànica apareixen a la segona meitat del segle XII de la mà d'un escriptor genial: Chrétien de Troyes, sense oblidar la tasca literària de Maria de França.
Chrétien de Troyes escrivia, però, en vers, en noves rimades, i les seves obres segueixen una estructura força similar: hi ha sempre una "requeste", la recerca per part d'un cavaller errant (en busca d'aventures) d'una dama (que ha estat raptada per un ésser de l'altre món) o d'un objecte desaparegut i de gran valor. El cavaller, valent i lleial, ha de superar una sèrie d'aventures per anar-se perfeccionant i depurant com a cavaller i, al final, pot aconseguir l'èxit en la seva empresa. Les aventures són de caire guerrer, però entremig sempre s'hi barreja una trama amorosa.
Amb el pas del temps, al segle XIII apareix la prosa. Les novel·les són ja més llargues i complicades i es creen els cicles novel·lístics. Cal tenir en compte que l'aparició de la prosa és possible gràcies a la incorporació d'un nou invent: el paper. Abans, els copistes i els escriptors feien servir tauletes de cera per escriure (o pergamí, que era molt car). Aquestes tauletes no eren gaire fàcils de transportar i obligaven a escriure una història relativament curta. Amb l'aparició del paper, en canvi, un escriptor pot tornar enrere amb facilitat per repassar el que ha escrit. Pot, per tant, complicar i allargar la trama tan com vulgui.
Chrétien de Troyes és un escriptor del Nord de França que va elaborar la seva obra entre 1160 i 1190. En les seves novel·les crea el prototipus literari de cavaller errant: Erec, Yvain, Lancelot, Perceval, Gauvain són alguns d'aquests cavallers que aconseguiran gran fama en segles posteriors.Chrétien de Troyes, però, no crea del no-res, sinó que s'inspira en materials existents als quals dóna una forma nova. S'inspira en relats i contes folklòrics, que circulaven oralment en el seu temps, especialment en contes folklòrics de tradició celta que constituïen el que s'anomena matèria de Bretanya.
Les obres de Chrétien de Troyes i les dels seus imitadors i continuadors estan plenes d'històries de boscos salvatges i inhospitalaris, habitats per personatges estrafets, misteriosos, malvats, per extraordinàries bèsties blanques que, de sobte, prenen rostre humà, per naus que naveguen sense rems ni remadors, per castells amagats darrere d'espessos murs de boira, que apareixen i desapareixen als ulls dels cavallers, per estranys ginys que descarreguen tempestes incontrolables o provoquen pluges artificials de llances i fletxes, que l'intrèpid cavaller errant ha d'esquivar. És a dir, per tots els ingredients que tenen els llibres de cavalleries i que rebutjaran les novel·les cavalleresques del segle XV.
Chrétien de Troyes va escriure obres com Cligés, Erec, El cavaller del lleó, El cavaller del carretó o El conte del Graal.
Maria de França és contemporània de Chrétien de Troyes. Va escriure dotze breus composicions en vers (possiblement abans de 1183), de delicat to cortès i d'ambient fantàstic i meravellós. Hi explica les anècdotes (aventures) que suscitaren el naixement d'unes cançonetes molt conegudes en el seu temps, compostes majoritàriament per bretons i que es coneixien amb el nom de "lais". Ella no es considerava l'autora dels "lais", sinó dels contes que en narraven l'aventura. Però el públic aviat va donar el nom de "lais" a les obres de Maria de França, que es coneixen amb aquest nom.
D'entre els lais de Maria de França es podrien destacar Chevrefoil (Mareselva), que narra una anècdota dels amors de Tristany i Isolda, Laustic (Rossinyol) o el del cavaller Lanval.
Constitueixen la matèria de Bretanya les narracions en vers del segle XII protagonitzades per un cavaller errant i ambientades o bé a la Gran Bretanya o a l'anomenada Petita Bretanya, que avui en dia és la Bretanya francesa.
Formen part del que es coneix com el "cicle artúric", ja que les aventures cavalleresques i amoroses tenen lloc a la cort del mític rei Artús. S'anomenen també "romans courtois", és a dir, novel·les corteses.
Una de les històries que va tenir més èxit és el Roman de Tristany i Isolda. El Romanç de Tristany i Isolda és una narració en vers, escrita al segle XII, que narra una sublim i tràgica història d'amor protagonitzada per Tristany, el nebot del rei Marc de Cornualla, i per Isolda, la futura esposa del rei.
El rei mana al seu nebot que aparelli una barca per anar a buscar Isolda a les seves terres. Ell obeeix i, quan es troben tots dos en alta mar, casualment beuen un beuratge que els enamorarà perdudament l'un de l'altre. Aquí comencen totes les seves desventures per poder amagar-se del rei Marc...
Cap al 1225 es va redactar una extensa compilació en prosa francesa que s'anomena Sant-Graal., Lancelot-Graal o Vulgata. Són novel·les llargues basades en obres de Chrétien de Troyes que exalten l'ideal cavalleresc i que tenen un sentit cristià. Van ser divulgadíssimes, fins al punt que tots els cavallers del segle XV les coneixien o les havien llegides.
En català tenim la Tragèdia de Lancelot, conservada en una edició incunable de 1496, que és una adaptació dels episodis inicials de la novel·la francesa del segle XIII La mort Artu, que constitueix el final del conjunt de textos anomenat Lancelot o Vulgata.
Narra la història dels amors entre Lancelot del Llac i la reina Ginebra, l'esposa del rei Artur."