Una cosa que no he entès és perquè Iseo torna a la cort. Tenien el que volien, estaven junts amb Tristany. Per què no han fugit tots dos junts cap a Irlanda? Tenien por de no ser ben rebuts? Ara pateixen, però la vida al bosc era dura, i la vida a la cort és un coixí de plomes. A més, a Iseo li agrada molt ser reina.
Una cosa que em fa gràcia és que els psicòlegs diuen que la passió, en les parelles, dura quatre anys, i que passat aquest temps moltes se separen. A Tristany i Iseo l'efecte del beuratge els dura tres anys. No puc deixar de trobar-hi un paral·lelisme.
És innegable que Iseo té el do de la paraula i que fa anar a Tristany, i a tots els homes que l'envolten (el rei Marc, el rei Artús), com vol. Però no crec que ho faci per desig de moure els fils, sinó que ho fa per pur instint de supervivència.
"D'igual manera que la bellesa desperta admiració, el domini del llenguatge va seguit de consideració i estima."
Jane Austen
Lady Susan
1 comment:
No crec que el comentari hagi d'anar aquí, però en fi. Tant explicar Tristany i Isolda m'han agafat moltes ganes de llegir-lo. Però moltes, eh! Sovint, llegint històries de l'època del rei Artur (i n'he llegit unes quantes) hi surten Tristany i Isolda, però així de passada. Al final, faré un pensament i el llegiré...
Post a Comment