Wednesday, November 22, 2006

Frase anònima


Quan era adolescent, duia un quadern. En aquest quadern hi apuntava totes les frases que em semblaven dignes de ser apuntades. Ves per on avui he trobat aquest quadern. Ja sé el destí que li donaré... La primera frase que em crida l'atenció és una que vaig llegir una vegada en un llibre de poemes d'aquells que editava l'escola amb poemes dels alumnes. No sé qui la va escriure, per tant no ho puc posar; només sapigueu que no és meva. És una frase potser absurda, potser infantil, però que a mi sempre m'ha agradat molt. La poso aquí per inaugurar la transcripció d'aquest quadern retrobat després de tants anys.

"La lluna és un semàfor perfecte."

4 comments:

Anonymous said...

Doncs... jo no l'acabo d'entendre! Digues-me tonta...

clara said...

No hi ha res a entendre, Lluna. És una frase surrealista. A mi, és que em té el cor robat...

pere said...

La lluna plena sempre dóna pas, el quart minvant et recorda que cap apressar-se abans que arribi la lluna nova, el quart creixent et recorda que aviat arribarà la lluna plena.
Sempre he pensat que això anava així.

clara said...

Gracies pel teu comentari Pere. Veig que tu sí que m'entens...