Explosió total

(dic que un llibre ha explotat quan no puc parar de llegir-lo) Les cendres d'Àngela. Frank McCourt. El nen es mira el món, però darrera hi ha l'home adult que matisa la seva mirada. He estat llegint els darrers capítols d'aquest llibre gairebé d'una tirada, sense llegir res més entremig, concentrada, absorta en la vida de Frank. És el que explica, però també com ho explica (ostres, aquesta frase deu ser la més repetida d'aquest bloc. Ja veieu que estiro el tòpic. Però aquest llibre es mereix més que tòpics) Passa gana, roba, treballa, però encara té temps de buscar paraules al diccionari; algú que busca paraules al diccionari no pot estar tan desesperat. La història amb la noia tísica és bonica i trista. A més, és simpàtic. Frank és un narrador molt simpàtic, que per desgràcies que li passin mai perd el sentit de l'humor. A més, i és una teoria meva, aquest Frank McCourt està protegit per un àngel (l'àngel del setè graó? qui ho sap!) Com Auster, té el do d'explicar històries. Serà inevitable que m'interessi per la resta de llibres que ha escrit. De totes maneres, trigaré un temps, perquè haig d'assumir aquest: l'he llegit molt ràpid, sobretot el darrer terç.