Tuesday, October 31, 2006

Fi de trajecte


Viajes con mi tía. Graham Greene. L'he acabat, llegint tota la segona part d'una tirada. Bueno, sembla que ara en Henry es diverteix. Hi ha poc a dir: no m'ha acabat d'agradar; el final no casa amb la meva idea del que és diversió. Però al final, els llocs són les persones. En Henry, lent a comprendre, al final compren. Només he subratllat una frase:

"A vegades penso que la nostra vida està més formada per els llibres que llegim, que per la gent que coneixem: als llibres aprenen, de segona mà, què son l'amor i el dolor."

Per molt que aquesta frase sigui del Graham Greene, crec que està equivocada. Els llibres son fantàstics, però són llibres. L'amor i el dolor s'aprenen de les persones. Fins i tot aplicada a en Henry, aquesta frase és falsa. Però que ell cregui que és veritat ja diu molt d'ell com a personatge. I ni tant sols era un gran lector (vull dir que només va llegir els llibres que va heretar del seu pare). Jo sóc una gran lectora (modèstia apart), i puc dir que per mi aquesta frase no és veritat. M'ho va dir el meu llibreter fa poc això: el que compta al final és la veritat de cadascú. O que hi ha tantes veritats com persones.

3 comments:

Anonymous said...

L'amor i el dolor dels llibres tan sols son sucedanis, l'amor l'has de viure en primera persona, el dolor ja ve tot sol......

Clara said...

Tens molta raó. Per cert, això de soltera ho vaig posar fa molt temps i ara crec que va ser un error, perquè pot donar una imatge equivocada. Soltera no vol dir "disponible". En fi, sento la confusió.

miquel said...

Potser sí que hi ha qui pensa i creu que l'amor i el dolor és el dels llibres i els viu amb més intensitat que altres persones els seus amors i dolors reals. Qui ho sap? Quina diferència hi ha?

Dona, soltera, casada, vídua o divorciada, pot voler dir disponible o no (en masculí igual). Que l'estat civil no està renyit amb la disponibilitat.

Ja ho veus, avui tinc ganes de polèmica. :-)