El geni de la memòria

Memòries d'Ultratomba. Llibre XIII. Capítols 10 i 11. Aquí Chateaubriand ens parla del seu llibre El geni del cristianisme. Pel que veig, aquest home era un reaccionari que devia fer por. El que explica ho trobo d'una ingenuïtat aclaparadora. Em ve al cap aquella vella frase "el cristianisme seria fantàstic si algú el practiqués". Crec que en escriure aquest llibre Chateaubriand es va oblidar que el cristianisme és una creació del homes, i com a tal una hipocresia. El cristianisme durant molt temps ha tingut el poder, i ell es posa a favor d'aquest poder com a ordenador de les coses i creador de prosperitat. No em posaré amb si té raó o no, hi hauria molt a discutir, i no he llegit el llibre ni tinc una visió prou amplia de la història com per discutir-ho. Ell diu que serà recordat per aquest llibre en concret: El geni del cristianisme, i és evident que en això s'equivoca completament. Qui pensa en aquesta obra ara? Mai no l'he sentida anomenar enlloc (es clar que això pot ser errada meva); en canvi les Memòries d'Ultratomba sí. No deixa de ser curiós. (Però les Memòries no existirien sense els llibres anteriors).