Comparant

He dit moltes vegades que vaig començar a llegir Norte y Sur, Elisabeth Gaskell, (1855), perquè havia estat comparada amb Orgull i Prejudici, Jane Austen (1813). Un cop llegides ambdues novel·les, puc donar la meva opinió al respecte. El paral·lelisme –amb una primera declaració on la protagonista rebutja al personatge masculí- és evident. Però aquí s'acaba tot. El primer que em ve al cap és una comparació estructural: Orgull i Prejudici es pot rellegir moltes vegades, és una novel·la que dóna per això. En canvi Norte y Sur difícilment aguanta una segona lectura, un cop ja saps què passa. Això és perquè és molt més espessa. Orgull i Prejudici, així com la seva protagonista, Lizzy, són xispejants. Ni Norte y Sur ni la Margaret ho són. Orgull i Prejudici és una comèdia, Norte y Sur un drama, encara que només sigui perquè en aquesta sí que mor gent. A més, s'hi tracta una problemàtica social completament aliena a la societat ben peixada que ens presenta Orgull i Prejudici. Però no per menys lleugera és més profunda. Orgull i Prejudici és una concatenació d'esdeveniments perfecta, i Norte y Sur presenta una incoherència bàsica, que encara que sigui part de la seva gràcia, no deixa de ser increïble. Em refereixo al que li passa a en Thornton al final. Per més que vagi bé pel final romàntic, és incoherent amb el que ha sigut el personatge durant la resta de la novel·la. Molt incoherent.
A Orgull i Prejudici, els personatges són arquetips, excepte la protagonista, però arquetips molt ben fets (la germana bona, la germana de moral relaxada, el galant perfecte, el galant aparentment perfecte...) A Norte y Sur, la majoria de personatges són clixés, si exceptuem la Margaret, en Thornton (més complex com a personatge masculí que el seu homòleg) i la seva mare, la Sra. Thornton, potser el personatge més aconseguit, real i humà, i l'únic que traspassa el llibre.

Si em pregunten qui m'agrada més, si Margaret o Elisabeth, contestaré que Margaret, pels seus silencis on Elisabeth té força per parlar. Si em pregunten quina de les dues novel·les m'agrada més, em quedo amb Orgull i Prejudici, molt més rodona, tot i que llegint Norte y Sur també m'ho he passat molt bé.