Qué llegeix la gent al tren?

Ahir vaig tenir ocasió d'anar amb tren, i em vaig veure molta gent que llegia, tanta que em va sorprendre (pel que es veu jo no sóc l'única que llegeix, aquí). Però, ai l'as, només vaig poder veure què llegien una petita part de la gent que vaig veure que llegien.
La primera és una noia que, dreta, llegia El mar, de John Banville. N'he llegit un llibre d'aquest autor, potser en parlaré. Llavors, hi havia un noi dret que llegia (l'estava acabant) El jardinero fiel, de John le Carré. Aquest és el de la Casa Rusia, que sembla que s'ha reciclat després de la Guerra Freda. Asseguda a terra, una noia llegia Extraña en un tren, d'una autora que no vaig poder desxifrar. Títol inspirat en el llibre de la Highsmith, suposo. I al tren. Al seu costat, també assegut a terra, un noi llegia una revista d'escalada. Escalada! No tenia ni idea de que hi haguessin revistes d'escalada. Pel que vaig poder observar el concepte és semblant a qualsevol revista femenina, només que no parla de roba o de sexe. Però el concepte és el mateix. Ja assegut davant meu, un noi llegia Reglamento internacional para el abordaje en alta mar, un llibre tot ple de dibuixos amb fletxetes. (Existeixen llibres d'això?) Suposo que un llibre així no és llegeix per plaer. Es devia estar traient el carnet de patró de veler? Estudiava nàutica? Misteri. Al seu costat una noia llegia apassionadament un llibre petitet, molt gastat, amb pinta de best-seller, però no vaig poder veure'n el títol. Al meu costat, un noi llegia el diari. Abans que passes pàgina, vaig poder llegir que l'Antàrtida s'està fonent i que Venècia s'enfonsarà en el mar. No sé quin diari devia ser... O sigui que ja ho veieu, la gent llegeix, i apassionadament. Suposo que faig com les embarassades, que només fan que veure altres embarassades a tot arreu. Sembla que jo només veig gent que llegeix.