Em queden cinc capítols de Norte y Sur: una mica menys de 40 pàgines. Si vull, aquesta tarda mateix l'acabo. El vaig començar el 23 de març d'aquest any. Avui som 11 de setembre. És a dir, fa sis mesos que el llegeixo. És un llibre que ha tingut els seus alts i baixos, així com els seus moments àlgids (la manifestació) i els seus moments fluixos (el sopar a cals Thornton), però no em penedeixo d'estar-lo llegint. Quan fa cinc mesos que llegeixes un llibre, què voleu que us digui, s'hi creen com uns llaços. Ben segur que deixarà un buit. El trobaré a faltar, trobaré a faltar a la Margaret i al ferreny Sr. Thornton. Ell és atractiu no per ser un gran empresari o molt ric, sinó per la manera com l'estima a ella, i per com actua respecte a aquest amor. A la Margaret jo no la veig especial, sinó que la veig com una noia normal, introvertida, sensible i amb bons sentiments. I intel·ligent, encara que una mica ingènua respecte al altres i respecte a si mateixa. Tant ella com en Thornton són persones fortes. Vull dir que sobreviuran, junts o separats, a Milton si és que acaben a Milton, o on sigui. Ja no queda més que la curiositat per veure com orquestra el final feliç l'autora. Estic impacient per veure-ho.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment