"Un famós escriptor de sensibilitat potser femenina, com a mínim segons la idea tradicional de sensibilitat, ens va deixar ensenyat que la principal facultat que pot tenir l'escriptor de novel·les modern no és el respecte dels cànons estilístics, ni l'encadenament trepidant de l'acció, ni tan sols l'absoluta coherència de la trama. Aquest escriptor, que es deia Marcel Proust, va demostrar en una novel·la gairebé absurda, de milers de pàgines d'extensió, que el do principal que té el novel·lista modern és el do de la mirada. I la mirada, en Proust, es la finor i la profunditat en la observació del detall i també del conjunt, la capacitat de prestar atenció minuciosament el transcurs de la vida i de recrear-la després, amb tot el seu volum i intensitat, en les pàgines escrites. La mirada es descobrir el que som però també el que no som, com si en realitat poguéssim ser-ho. La mirada és aproximar-se a la realitat amb devoció i emportar-se-la com a botí per vessar-la curosament sobre el paper."
Lorenzo Silva
La mirada femenina
No comments:
Post a Comment