He començat Les cendres d'Àngela, de Frank McCourt. De moment m'interessa bastant, o sigui que continuaré llegint. És un llibre molt fàcil de llegir, on es passa fluidament d'un pàgina a l'altre. Explica desgracies, la pobresa que van passar, la fam, el pare alcohòlic, però ho fa sense compadir-se i sense dramatitzar, traspuant optimisme, bonhomia i bon humor. I això, ateses les circumstàncies, és molt difícil d'aconseguir. Però Frank McCourt ho aconsegueix.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
3 comments:
Si t'agraden les històries dures però ben narrades, Les cendres d'Àngela és un llibre apassionant. Jo en guarde un record immillorable. Ja ens diràs...
En el seu moment vaig passar per alt la lectura de “Les cendres d’Àngela”, perquè feia massa tuff a best-seller i em va fer mandra.
Crec recordar haver vist la pel•lícula –amb el mateix títol–, dirigida per Alan Parker (El expreso de medianoche, Birdy, Arde Mississipi...) i interpretada per Emily Watson (Rompiendo las olas) en el paper de la mare de l’autor i Robert Carlyle (El sacerdote i Full Monty) fent de pare borratxo. No en tinc un record esplèndid, però quan acabis de llegir-la potser t’agradaria veure la peli.
Sí que et recomano que, quan puguis, llegeixis “El professor”, que em vaig empassar en quatre dies aquest estiu. Quan t’hi posis, si vols, en parlem al bloc.
SU
Moltes gràcies per les vostres aportacions. Tindré en compte això de la peli, me n'han parlat molt bé. Pel que fa a "El professor", també tinc ganes de llegir-lo, però serà més endevant.
Post a Comment