L'extrema introversió de la Margaret

Norte y Sur. Accidentadament, en Frederick ha aconseguit marxar cap a Londres. Mentre estan esperant el tren, passa el Sr. Thornton. La Margaret no li diu res al seu germà de la proposta de matrimoni. En Frederick diu que a en Thornton se'l veu ferreny, i la Margaret es limita a contestar que pot tenir les seves raons; no li explica quines són aquestes raons. Per què? L'autora no para de repetir en aquestes pàgines com s'estimen la Margaret i el seu germà, la relació franca que tenen, i en canvi els fets no indiquen pas això. El fet que la Margaret li amagui la proposta d'en Thornton és significatiu. Se n'avergonyeix, encara? Ara que hi penso, la seva mare se n'ha anat a la tomba sense saber-ho, i tampoc ho ha dit al seu pare. I tota la relació de franquesa que sembla tenir aquesta família entre ella, on queda? No entenc perquè la Margaret els amaga quelcom tan important. Almenys a mi em sembla important, i l'impuls natural, dir-ho. Es clar que tampoc els va dir res quan se li va declarar en Henry Lennox. Ni ho va dir a la seva cosina i amiga, l'Edith. En Thornton ho ha confessat a la seva mare, que estima a la Margaret. Què se n'ha de deduir d'això? Que la Margaret és molt introvertida? Que ha passat massa temps lluny dels seus? O simplement és un detall sense importància perquè la proposta no ha esta acceptada? Almenys ho podria haver dit a en Frederick; ell li ha parlat de la Dolores. Em sembla que la Margaret és molt callada, i pel que veig, no té cap confident. Ha de ser difícil viure així, portant a sobre el pes de les coses. En una novel·la això no significa res, fins i tot pot semblar romàntic... Però a la realitat...