Lais, Maria de França: El rossinyol. És lògic pensar que després de perdre l'excusa que li permetia aixecar-se de nit per anar a la finestra, tampoc hi pogués anar de dia. Si ja no hi havia rossinyol, no hi havia excusa per anar a la finestra, ni de dia ni de nit.
Aquest lai és diferent dels altres. En tots s'acostuma a fer justícia, o els amants poden estar junts. En tots hi ha, encara que no acabin bé, com una mena de reconciliació (no sé si aquesta és la paraula). En aquest no. Per això m'ha deixa't una mica frustrada. No m'ho esperava, que s'acabés tan abruptament. Però en fi, és molt delicat.
No comments:
Post a Comment