Yonec

Llegeixo el lai Yonec, a Lais, de Maria de França. És un lai sobre una malcasada. El seu marit la té tancada en una torre (ben pavimentada, això sí). Parlant amb Déu, invoca a un enamorat que se li apareix en forma de falcó perdiguer, i que prendrà la forma humana. Em sembla molt interessant això de l'anell que li dóna el cavaller i que li serveix perquè el seu marit no li retregui res; així pot tornar. També em sembla increïble que, si sortir d'allà era tan fàcil, no se li hagués ocorregut abans. Només ho fa quan ja és massa tard. I ho fa precisament quan hi ha la trampa parada, que no li fa res, a ella. El cavaller sembla saber en tot moment què passarà en el futur, i en canvi no fa res per canviar el seu destí fatal. Vull dir que hauria pogut usar el seu poder per endúrsela al seu país, i viure junts tots dos. En canvi no ho fa, tot sembla estar predestinat i que tant l'un com l'altra accepten aquesta predestinació. Es pleguen a un poder superior. Aquests Lais, aquesta Matèria de Bretanya, la mateixa matèria dels Mites Artúrics, tenen una profunda arrel cristiana. També em sorprèn, per l'antics que són, que no siguin misògins. Es clar que estan escrits per una dona.