Tu, que vas cercar la llum d’una tarda
i vas trobar-la intacta, allà t’esperava sempre,
en uns versos de Rainer Maria Rilke.
Tu, que coneixes l’emoció del mar,
la resplendor de les espases en combat,
que guardes en la memòria paraules
que secretes obren portes en la foscor.
Tu, que pots mirar cara a cara
qualsevol, un soldat,
un mercader que observa lent
el capvespre amb roses de Rabat.
Tu, que saps que qualsevol home
és tots els homes i també saps
que l’oblit és llarg i no importa.
Tu, lector, que obres ara
les pàgines escasses d’aquest llibre,
recorda l'ardor que vaig posar
en aquesta feina inútil que és reescriure
el que altres ja han escrit.
Xuan Bello
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
3 comments:
Aquest poema l'he tret d'un bloc que he descobert avui. No m'he pogut resistir a copiar-lo. Presumeixo que l'original és en portugués i que la traducció l'ha fet l'autor del bloc, el nom real del qual no el sé. Tampoc sé qui és aquest escriptor, però, així, superficialment, em recorda a Luís Cernuda. Ell també té un poema a un lector futur. Espero no estar dient una barbaritat. Dia de descobertes blocaires, avui. I és que els camins d'Internet...
Xuan Bello es un autor asturiano. Escribe en asturiano y ese poema aparació en su libro "El llibru vieyu". Y sí, tienes razón, recuerda un poco a Cernuda...
Muchas gracias!
Post a Comment