Abocant-me per la costa espadada, de Jenrik Larson. El que veig en aquesta obra és una línia ascendent que es complementa amb la totalitat de l'expressió global i centrípeta (i perquè no centrífuga). El llibre presenta unes marcades línies d'expressió, plenes d'inflexions profundament humanes (sic), girs col·loquials i una veritat per sobre de les interpretacions casuals. Audiometria o postrimetria, l'obra aconsegueix transmetre el seu missatge ecològic amb el necessari cromatisme, no sense que ens preguntem per la germanor universal i la il·luminació del coneixement. Impepinable.
Friday, June 16, 2006
Una papallona a la finestra
Abocant-me per la costa espadada, de Jenrik Larson. El que veig en aquesta obra és una línia ascendent que es complementa amb la totalitat de l'expressió global i centrípeta (i perquè no centrífuga). El llibre presenta unes marcades línies d'expressió, plenes d'inflexions profundament humanes (sic), girs col·loquials i una veritat per sobre de les interpretacions casuals. Audiometria o postrimetria, l'obra aconsegueix transmetre el seu missatge ecològic amb el necessari cromatisme, no sense que ens preguntem per la germanor universal i la il·luminació del coneixement. Impepinable.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
2 comments:
El primer comentari el farè jo. Aquest llibre no existeix, i l'autor és un jugador del Barça...
Com que aquest dies he rebut tantes visites, no m'he pogut resistir a fer una mica de conya.
En fi.
No ens ho havies de dir, tots fem trampes i és cosa dels altres descobrir-les.
Jo ja fa temps que tinc en un web sobre un famós autor català de la Renaixença un llibre inventat en l'apartat de bibliografia. Fins al moment -i ja van dos anys- ningú no s'ha atrevit a preguntar-me sobre l'obra, tot i que alguns experts es deuen estirar els cabells.
Post a Comment