Robert Walser va tenir moltes feines. Així que havia estalviat una mica, deixava la feina que tingués en aquell moment i es dedicava a escriure. Els seus llibres no van tenir cap èxit, i la incomprensió amb què es va trobar el va acabar recloent en un manicomi. Allí va passar, sense voler escriure, els vint darrers anys de la seva vida. Era suís. (És l'únic escriptor suís que conec). Escrivia en alemany, i un bon alemany, no dialecte.
De tot això i molt més en parla a Passeos con Robert Walser, que va escriure Carl Seeling. Ell era l'única persona que l'anava a veure. Se li donava permís per passejar-hi. A tenor del que explica Walser, com parla i pensa, em pregunto què hi feia, al manicomi.
Una altra cosa que es veu llegint aquest llibre es que era un gran passejant. Va fer grans caminades al llarg de la seva vida. Potser aquest caminar tant tot sol en comptes de relacionar-se ja indica que no estava bé. D'aquestes passejades extreia temes pels seus llibres, material.
Actualment el seu llibre El Paseo va per la cinquena edició a l'editorial Siruela.
No recordo com va ser que vaig començar a interessar-me per aquest escriptor. Però el meu interès ha anat en augment. Estava tant sol... Aquesta solitud es nota llegint els seus llibres, però ell gairebé no n'és conscient d'això. Fins i tot podríem dir que busca l'aïllament, que estar aïllat és la seva manera d'estar al món.
No comments:
Post a Comment