Aquesta entrevista m'ha agradat molt. Es quelcom molt diferent del que es veu als diaris normalment. Potser també perquè l'entrevistat és algú de bastant nivell. També está a l'altura el periodista, fent preguntes amb suc, i almenys sembla que s'ha llegit i coneix l'obra de la persona a la que entrevista, cosa que està molt bé. Vull dir que en té més que un coneixement superficial.
M'ha agradat el que diu Zagajewski del do, i d'aquesta veu que dicta. La inspiració, en una paraula. Y la por de perdre-la. Em ve al cap el cas de Bob Dylan. Ell reconeixia haber perdut la magia que va inspirar les seves primeres cançons, la seva qualitat literaria. Reconeixa haver-ho tingut i haber-ho perdut. Com si la musa se li hagués girat d'esquena... Zagajewski no diu que se li hagi girat d'esquena, però parla que de vegades la seva musa no ha estat al nivell que podia donar. És ben curiós això, que pugui ser tant objectiu respecte la propia obra.
Aquest ser crític amb un mateix està molt bé, i se m'acudeix que m'he proposat llegir i parlar d'uns autors (els de la llista i d'altres) que semblen molt bons i que no sé si estaré a l'altura. He llegit una mica i puc donar la meva opinió sobre un llibre, però tinc por d'haber-me ficat en una cosa que sobrepassa la meva capacitat. Una cosa es comentar "Els pilars de la terra" i l'altra molt diferent donar una opinió fonamentada sobre qualsevol dels autors que em disposo a llegir. Sense estudis de literatura, sense coneixements realment profunds de res, com m'atreveixo? Més encara, em fa por no entendre aquest llibres, o que no m'agradin. No estar capacitada per disfrutar-los. Com deia l'autor de l'article, jo no sóc de classe alta. És més, si llegeixo aquest llibres i no em diuen res, estic preparada per reconeixer-ho? O sabent que són bons el meu orgull no m'ho permetrà? Ve-t'ho aquí.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment